Ninyín's Mine

Us escric aquesta missiva per tal de compartir de nou amb vosaltres, una..., aquesta vegada estranya experiència:

L’altre dia era jo dormint quan em vaig despertar de sobte com quasi sempre que et despertes. Aquell dia però, vaig notar com una presència a la meva dreta.

Lentament, girant el cap damunt el coixí, i mirant de tal manera que l’ull esquerre no veia més que el nas, vaig veure no un, ni dos, ni tres com sempre havia cregut , sinó una munió de jos, una multitud arrenglerada mirant d’ocultar-se l’una darrera l’altre, de Joans, de Ninyíns!!. No entenc com sortiren de mi.

El cas és que jo vaig començar a entrar a dins seu aleatòriament. Haig de reconèixer que el que em va agradar més, el més intens, el més maco, i el que em va durar uns quants dies va estar quan vaig ser dona. És difícil d’expressar-ho amb paraules però vaig sortir al carrer, era en Joan Cardona i tothom em reconeixia com a tal , però jo era una dona, no en les formes ni en els trets més superficials, sinó en la manera de percebre el món i en la manera com aquest t’afecta.

El més divertit, és quan vaig ser un orangutà, la manera de moure’m i de pensar, constantment jugant i menjant delícies de la Terra, el temps era un concepte que no tenia cabuda dins el meu cap, era una sensació molt agradable. També vaig ésser un neandertal, o quelcom per l’estil. El cas és que em passava la vida ajupit picant pedres amb pedres per fer noves pedres dins una cova.

No era tan divertit, encara recordo la por constant, més que por, prevenció, la fred i la gana. Aquests van ser els més intensos, però també vaig ser xinès, un negre superbailongo i acòlit de Jah.

Tot plegat realment sorprenent però molt cansat per fer-ho o ser-ho tot en un dia.

Així doncs, quedàrem per veuren’s més sovint i parlar de les nostres coses. Ja era ben fosc quan van tornar a entrar dins meu i quan van ser-hi tots, vaig tornar a dormir.

Ara que ja ho sabeu: bona nit i bon dia!

Temes inèdits d'en Joan Cardona Ninyín