En aquest món, que no és pas el millor dels mons possibles però que fet i fet és el nostre..., la primavera tornava un altre cop...
Però les virtuts primaverals semblaven aturar-se davant de la porta del mas, antigament tan pròsper i ufanós del senyor Massagran.
-Au, Massagran, fem-ne una altre
-Ja hi aniràs més tard al mas!
-No és pas que no vulgui... però aquest bestiar malcriat em té ben avorrit! (hip!).
Justament aquella nit, els animals havien convocat una reunió...
Els presidia el vell mestre, un gran porc premiat deu vegades en concursos agrícoles, gran com era i carregat d’experiència, feia respecte a tothom.
De seguida van estar tots instal·lats: vaques, gallines, ànecs...
Vejam, cavall, li digué el porc: quan hauràs acabat les forces, sempre servint el teu amo, que faràs, ja ho saps?
-No ho sé pas, jo, mestre...
No? Doncs ja t’ho diré, desgraciat! aniràs... a tastar els ganivets de l’escorxador!.
Tot el que produïm, tot ens ho prenen; encara pitjor: ens ho prenen per vendre-ho i tot per engreixar en Massagran!.
Cada matí ens ve a pispar els ous que ponem!, i escolteu-me: els nostres menuts estan abocats a la misèria, i al fred, i després ens els prenen per vendre’ls a talls a cal carnisser!
...El final de l’historia ja la sabeu, és un conte de George Orwell “La revolta dels animals”.
Avui he vist una noticia al diari que m’ha recordat el conte, ...potser aquest vedell “bencriat”, que ha pretès esquivar el seu destí, venia de la granja d’en Massagran.
Aquesta és l’historia d’un vedell que va voler morir en llibertat. Barbullint-s’hi en els seus darrers instants de vida, ha assolit el que molts humans no farem a la nostra vida, gaudir la llibertat en tres mil metres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada