diumenge, 26 d’octubre de 2008

RECORDS DEL FERROCARRIL

En el transcurs de la seva bastant llarga existencia, tots els trens de via estreta de les comarques gironines varen ser peça escollida per poetes populars, per dedicar-los uns versets, generalment ironies i pejoratius, a voltes musicats i tot, com per exemple:



Recordant el teu xiulet,
bella joia Guixolenca;
quan et veig ací tan quiet,
i aturat de nit i de dia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.

El meu record ve del temps
de ma llunyana infantesa,
quan et veia tan despert
corrent valent per la via.

Des de mon jardí florit
et veia; i també sentia,
el teu xiulet estrident
que tot el cel retrunyia.

En les festes de tot I'any,
tu portaves I'alegria;
seguint per valls i conreus
per pobles i pagesies.

La Vall d'Aro, Font Picant
Sant Poi i Santa Cristina;
anaves deixant arreu,
la gent de la rodalia.

Les fornides masoveres
que en aquell temps hi havia,
un cistell a cada braç,
anaven cap a la vila.

A la plaça del mercat
quan tot just el sol eixia
es veia la formosor
de la collita del dia.

I el nostre tren orgullós,
i enravenat... com corria!!
amunt i avall, xiulant,
carregat damunt la via.

Ara és l'hora del repòs;
en un llocc de meravella,
ben quiet í en el dolç redós
des de la nit fins al dia.

Al teu costat, ben a prop
tens la mar, ben amorosa,
estenent son mantell blau,
amb rodes de blanc i rosa.

Més amunt el Salvament
que vigila cada día,
de les ones el rompent,
i el palpitar de la vila.

Recordant el teu xiulet,
bella joia Guixolenca,
quan et veig ací tan quiet
com un vell que no es pot moure
a la nit amb els estels
i al matí el Sol que irradia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.

FINACOSP


Al de Palamós:















El tren de Palamós és una cafetera;
qui vol pujar-hi a dalt
ha de pitjar al darrera.

Al de Banyoles:
El tren pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha,
fet de fustes i cassoles
i cascos de bacalla.

Al d'Olot:

El tren d'Olot,
surt quan vol
i arriba quan pot!.



UN TREN COM CAP MÉS: EL DE SANT FELIU.
VERSETS FETS EN TO HUMIL D'UN BONIC FERROCARRIL,
QUE ANAVA FINS A GIRONA ESMERÇANT-HI FORÇA ESTONA.




















Dibuix Eduard Almar

Quan el dinou s'acabava,
el nostre tren debutava.
Després de gestions i passes
fetes per I'Heriz i en Casas.

l'esforç va ser general;
qui un duro, qui un ral.

Per tant, tots aquells vagons,
els ponts i les estacions,
les maquines i l'andén,
foren sempre "el nostre tren".

Sortia a la una i vint,
pitant el senyor "Joaquín".

Amb el fogoner a la feina
ja era a Can Xarrampeina.

Després de passar un revolt
parava el tren a Sant Pol.

On, escrit amb molt "salero",
deia un retol: Apeadero.

Al tren no frenava llei
en passar pel Remei.

Aquarel.la Eduard Almar

I sense temor de caure
atravessava el Ridaura.

El maquinista deia: Paro.
A l'estació de Castell d'Aro.

I com que havien baixat
les que vénen del mercat,
el comboi en una recta,
ja agafava la directa
i amb fum blanc, com de farina,
ja era a Santa Cristina.

Caçdors i boletaires, excursionistes, firaires,
fins algun estiuejant
baixaven a Font Pican!.

El tren havia parat
pero no I'activita!.
la Pepa, per pocs lacers,
abeurava els viatgers.
Amb molt compte i tots els senys
es passava per Salenys.

Força carbó a la foguera
que ens espera la Barrera,
i tant si neva, o plou,
adéu Costa d'en Alou.

La proxima estació era
aquella de L1agostera,
on la maquina, sedejant,
renovava aigua a I'instant!.
El vagó quasi no es mou
quan passa pel tram nou.

El revisor, amb el xiulet,
avisa que som a Esclet
i sense massa trigar,
a I'estació de Cassa.

En el vagó de primera,
viatjava una partera,
per anar-se a visitar
a cal Doctor Julia.

Una altra parada més,
que ens esperen a L1ebrés.

Unes minyones, molt pilles,
volien pujar a Llambilles,
pero com que arribaren tard
hagueren de fer-ho a Quart.

Llarg com dia sense pa
és el pont sobre l'Onyar.

Tothom a la finestreta
per dir adéu a la Creueta.

De cop s'aixeca la gent,
deixant content el seient
perque esguardant cap en dalt
ja es veia la Catedral,
senyal que ja s'ha arribat
a la Immortal Ciutat.

Mercès oh!, tren servicial,
baratet i puntual,
que sense protestar gens
en traginaves a cents,
en temps d'hivern i d'estiu,
de Girona a Sant Feliu,
o fent la volta rodona,
de Sant Feliu a Girona.

Mares que teniu filles,
no us fieu d'en Cruylles.
Tot essent de l'Emporda,
el NOSTRE TREN va matar.