En el transcurs de la seva bastant llarga existencia, tots els trens de via estreta de les comarques gironines varen ser peça escollida per poetes populars, per dedicar-los uns versets, generalment ironies i pejoratius, a voltes musicats i tot, com per exemple:
Recordant el teu xiulet,
bella joia Guixolenca;
quan et veig ací tan quiet,
i aturat de nit i de dia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.
El meu record ve del temps
de ma llunyana infantesa,
quan et veia tan despert
corrent valent per la via.
Des de mon jardí florit
et veia; i també sentia,
el teu xiulet estrident
que tot el cel retrunyia.
En les festes de tot I'any,
tu portaves I'alegria;
seguint per valls i conreus
per pobles i pagesies.
La Vall d'Aro, Font Picant
Sant Poi i Santa Cristina;
anaves deixant arreu,
la gent de la rodalia.
Les fornides masoveres
que en aquell temps hi havia,
un cistell a cada braç,
anaven cap a la vila.
A la plaça del mercat
quan tot just el sol eixia
es veia la formosor
de la collita del dia.
I el nostre tren orgullós,
i enravenat... com corria!!
amunt i avall, xiulant,
carregat damunt la via.
Ara és l'hora del repòs;
en un llocc de meravella,
ben quiet í en el dolç redós
des de la nit fins al dia.
Al teu costat, ben a prop
tens la mar, ben amorosa,
estenent son mantell blau,
amb rodes de blanc i rosa.
Més amunt el Salvament
que vigila cada día,
de les ones el rompent,
i el palpitar de la vila.
Recordant el teu xiulet,
bella joia Guixolenca,
quan et veig ací tan quiet
com un vell que no es pot moure
a la nit amb els estels
i al matí el Sol que irradia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.
FINACOSP
bella joia Guixolenca;
quan et veig ací tan quiet,
i aturat de nit i de dia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.
El meu record ve del temps
de ma llunyana infantesa,
quan et veia tan despert
corrent valent per la via.
Des de mon jardí florit
et veia; i també sentia,
el teu xiulet estrident
que tot el cel retrunyia.
En les festes de tot I'any,
tu portaves I'alegria;
seguint per valls i conreus
per pobles i pagesies.
La Vall d'Aro, Font Picant
Sant Poi i Santa Cristina;
anaves deixant arreu,
la gent de la rodalia.
Les fornides masoveres
que en aquell temps hi havia,
un cistell a cada braç,
anaven cap a la vila.
A la plaça del mercat
quan tot just el sol eixia
es veia la formosor
de la collita del dia.
I el nostre tren orgullós,
i enravenat... com corria!!
amunt i avall, xiulant,
carregat damunt la via.
Ara és l'hora del repòs;
en un llocc de meravella,
ben quiet í en el dolç redós
des de la nit fins al dia.
Al teu costat, ben a prop
tens la mar, ben amorosa,
estenent son mantell blau,
amb rodes de blanc i rosa.
Més amunt el Salvament
que vigila cada día,
de les ones el rompent,
i el palpitar de la vila.
Recordant el teu xiulet,
bella joia Guixolenca,
quan et veig ací tan quiet
com un vell que no es pot moure
a la nit amb els estels
i al matí el Sol que irradia,
sota I'ombra i a prop teu,
vinc a fer-te companyia.
FINACOSP
Al de Palamós:
El tren de Palamós és una cafetera;
qui vol pujar-hi a dalt
ha de pitjar al darrera.
Al de Banyoles:
El tren pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha,
fet de fustes i cassoles
i cascos de bacalla.
Al d'Olot:
El tren d'Olot,
surt quan vol
i arriba quan pot!.
UN TREN COM CAP MÉS: EL DE SANT FELIU.
VERSETS FETS EN TO HUMIL D'UN BONIC FERROCARRIL,
QUE ANAVA FINS A GIRONA ESMERÇANT-HI FORÇA ESTONA.
Dibuix Eduard Almar
Quan el dinou s'acabava,
el nostre tren debutava.
Després de gestions i passes
fetes per I'Heriz i en Casas.
l'esforç va ser general;
qui un duro, qui un ral.
Per tant, tots aquells vagons,
els ponts i les estacions,
les maquines i l'andén,
foren sempre "el nostre tren".
Sortia a la una i vint,
pitant el senyor "Joaquín".
Amb el fogoner a la feina
ja era a Can Xarrampeina.
Després de passar un revolt
parava el tren a Sant Pol.
On, escrit amb molt "salero",
deia un retol: Apeadero.
Al tren no frenava llei
en passar pel Remei.
Aquarel.la Eduard AlmarI sense temor de caure
atravessava el Ridaura.
El maquinista deia: Paro.
A l'estació de Castell d'Aro.
I com que havien baixat
les que vénen del mercat,
el comboi en una recta,
ja agafava la directa
i amb fum blanc, com de farina,
ja era a Santa Cristina.
Caçdors i boletaires, excursionistes, firaires,
fins algun estiuejant
baixaven a Font Pican!.
El tren havia parat
pero no I'activita!.
la Pepa, per pocs lacers,
abeurava els viatgers.
Amb molt compte i tots els senys
es passava per Salenys.
Força carbó a la foguera
que ens espera la Barrera,
i tant si neva, o plou,
adéu Costa d'en Alou.
La proxima estació era
aquella de L1agostera,
on la maquina, sedejant,
renovava aigua a I'instant!.
El vagó quasi no es mou
quan passa pel tram nou.
El revisor, amb el xiulet,
avisa que som a Esclet
i sense massa trigar,
a I'estació de Cassa.
En el vagó de primera,
viatjava una partera,
per anar-se a visitar
a cal Doctor Julia.
Una altra parada més,
que ens esperen a L1ebrés.
Unes minyones, molt pilles,
volien pujar a Llambilles,
pero com que arribaren tard
hagueren de fer-ho a Quart.
Llarg com dia sense pa
és el pont sobre l'Onyar.
Tothom a la finestreta
per dir adéu a la Creueta.
De cop s'aixeca la gent,
deixant content el seient
perque esguardant cap en dalt
ja es veia la Catedral,
senyal que ja s'ha arribat
a la Immortal Ciutat.
Mercès oh!, tren servicial,
baratet i puntual,
que sense protestar gens
en traginaves a cents,
en temps d'hivern i d'estiu,
de Girona a Sant Feliu,
o fent la volta rodona,
de Sant Feliu a Girona.
Mares que teniu filles,
no us fieu d'en Cruylles.
Tot essent de l'Emporda,
el NOSTRE TREN va matar.
