Una dona mata al seu ex marit

La Delegació del Govern a Extremadura ha informat que les primeres investigacions han apuntat que la víctima s'ha dirigit a casa de la seva ex parella, que es disposava a sortir de viatge.

Pel que sembla, han mantingut una discussió que ha derivat en un forcejament amb armes blanques, en el qual la dona ha resultat ferida i l'home mort.

Segons fonts veïnals consultades per Efe, l'home s'hauria dirigit cap a la seva ex companya amb un destral, i aquesta s'hauria defensat amb un ganivet. La dona, natural de Madrid, va haver de ser atesa en el consultori local del municipi, encara que no va haver de ser derivada a cap centre hospitalari.

The Pretenders, Thin Line Between Love and Hate




És molt prima la línea que separa l'amor de l'odi.

Són les 5 en punt del matí, i tu estàs arribant.

Colpeges la porta, i una suau i dolça veu pregunta: “Qui és?”

Ella obre la porta, i et deixa passar.

Mai et pregunta on has estat.

Et diu: “Tens fam?” “Encara no has menjat?” “Deixa que pengi el teu abric” “Dóna'm el teu barret”

Està somrient tot el temps.

Mai et puja la veu.

Són les 5 en punt del matí.

Mai deixes que ella pensi dues vegades.

És molt prima la línea que separa l'amor de l'odi.

La noia més dolça del món, podria ser la més malvada del món
si la tractes d'aquesta forma, li seguiràs fent mal.

Seguirà estant callada.

Està guardant tot en el seu interior, que et farà molt mal algun dia.

Et veig a l'hospital, embenat de cap a peus, en estat de xoc, a un pas de la mort.

No podies creure que la noia fes alguna cosa així.

Ja! No podies creure que tingués agalles, però, aquí estàs.

Suposo que l'acció, es fa sentir més alt que les paraules.

És molt prima la línea que separa l'amor de l'odi.

El monòxid d’hidrogen (DHMO)

El monòxid de d’hidrogen és un compost químic incolor i inodor, que també ha estat nomenat com òxid de dihidrogen, hidròxid d'hidrogen o hidròxid d'hidroni. La seva base és l'inestable radical hidròxid, els components del qual es troben en un gran nombre de compostos càustics, verinosos i explosius com l'àcid sulfúric o la nitroglicerina.

- Deuria preocupar-me el monòxid d'hidrogen? Sí!
Malgrat que el monòxid de dihidrogen no està classificat actualment com tòxic o cancerigen (com si ho estan altres substàncies com l'àcid clorhídric o la sacarina), el DHMO és part de moltes substàncies tòxiques, malalties i agents causants d'aquestes malalties, perills ambientals i pot ser letal per als humans fins i tot en petites quantitats. Les investigacions realitzades pel premiat Nathan Zohner van concloure que el 86 % de la població dóna suport a la prohibició del DHMO. Malgrat que aquests resultats són preliminars Zohner creu que la gent necessita fer més atenció a l’informació que se'ls presenta sobre el monòxid de dihidrogen. Ell pensa que si més gent sabés sobre el DHMO, estudis com aquest no serien necessaris. Un estudi similar realitzat per Patrick K. McCluskey i Matthew Kulick va trobar que el 90 % dels participants en el seu estudi estaria disposat a firmar una petició per a la prohibició d'aquesta substància en els EEUU.

Perquè no s'ha parlat del DHMO abans? Bona pregunta. Històricament s'han considerat els perills del DHMO com assumibles i manejables. El nivell d'alarma pública sobre el DHMO és més baix del que alguns creuen que seria necessari. Els crítics dels governs creuen que molts polítics no consideren el monòxid de dihidrogen com un tema “políticament beneficiós”, pel que el públic sofreix de la falta d'informació sobre què és el DHMO i per què haurien d'estar preocupats. Part de la culpa és del públic i la societat- Molts no es prenen el temps necessari per a entendre el monòxid de dihidrogen, i què significa per a les seves vides i les de les seves famílies-.

Desafortunadament els perills del DHMO han crescut al mateix ritme que la població mundial. Ara més que mai és necessari estar alerta sobre els perills del DHMO i de com reduir el risc per a nosaltres i les nostres famílies.

Quins són els perills associats al DHMO?. Cada any el DHMO és causa de moltes morts i contribueix a danys en propietats de molts milions d'€ a més de danys greus al medi ambient. Alguns dels perills associats a la substància són:

- Mort deguda a la inhalació de DHMO, fins i tot en quantitats petites - Exposició perllongada a DHMO en estat sòlid provoca greus danys als teixits vius

- La ingestió excessiva provoca símptomes desagradables (vòmits, sudoració excessiva, augment de la producció d'orina...)

- El DHMO és un component important de la pluja àcida. De fet es creu que sense DHMO no és possible la pluja àcida

- El DHMO en forma de gas pot produir greus cremades

- Contribueix a l'erosió del sòl

- Provoca corrosió de molts metalls

- Provoca curtcircuits al contacte amb sistemes elèctrics

- Provoca pèrdua de l'eficàcia dels frens dels automòbils

- Trobat en biòpsies de tumors cancerígens

- Es troba associat a desastres climàtics. Fins i tot s'ha suggerit que el fenomen del “niño” es pot deure a la variació tèrmica del DHMO.

Per a què s'usa el DHMO? Malgrat els perills del DHMO, se segueix usant en indústria, governs i fins i tot en les llars de tot el món. Alguns dels usos són:

• Com dissolvent industrial
• En centrals nuclears, com un a substància primordial en els circuits de refrigeració
• En els sistemes de propulsió dels vaixells de guerra,
• Per a millorar el rendiment dels atletes d'elit
• En la producció d'escumes industrials
• En la fabricació d'armes químiques i bacteriològiques
• Com spray en extintors • En clíniques d'avortament,
• Com ingredient per a bombes casolanes,
• Com subproducte de la combustió d'hidrocarburs i dels aires condicionats,
• En rituals de culte,
• En la indústria pornogràfica (per a usos que no esmentarem aquí),
• Pels visitants dels banys dels locals d'ambient
• En els camps d'extermini nazi i en els construïts per Milosevic per als bosnis
• En laboratoris d'investigació amb animals
• En la producció de pesticides.

Segurament t'hagi sorprès la quantitat de productes i llocs on el DHMO s'usa, però per alguna raó, no és normal que s'avisi en les etiquetes dels productes dels perills per a les vides de la teva família i amics. Els usos en la llar són:

• Com additiu en productes alimentaris, incloent aliments per a bebès, sopes, begudes carbonatades (amb gas) i sucs de fruites suposadament “naturals”

• En xarops i tot tipus de medecines líquides

• En sprays per a netejar la cuina

• En xampús, gels, desodorants i altres productes de lavabo, fins i tot els recomanats per a nens

• Com conservant en botigues de verdures

• En la producció de cerveses, per totes les marques

• En el cafè de totes les botigues especialitzades.

• En fórmula 1, encara que el seu ús està regulat per la FIA Un dels usos més sorprenents que s'ha donat al DHMO ha estat com “descontaminant” d'aliments frescos. Els estudis han determinat que fins i tot després d'un curós rentat , el menjar que ha estat contaminada per DHMO segueix contenint la substància.

Quin és la relació entre el DHMO i la violència? Un recent estudi realitzat en Estats Units revela que en tots els casos de matances en col•legis i oficines d'aquest país els assassins havien ingerit productes amb DHMO o DHMO concentrat durant les hores anteriors a les matances. Els estudiants d'EUA consumeixen DHMO entre classes en les cambres de bany i els patis. Cap dels directors entrevistats és capaç de dir amb precisió quant DHMO es consumeix en el seu col•legi. És cert que usar DHMO millora el rendiment dels esportistes? Absolutament! A pesar del rigor amb el qual es tracten els casos de dopatge amb esteroides anabolitzants i altres substàncies no s'ha prestat cap atenció al poder millorant del DHMO. Tal vegada és el secret “més conegut del món de l'esport”.

Els atletes prenen regularment monòxid de dihidrogen en un esforç per guanyar en competitivitat respecte al oponent. Una tècnica que utilitzen els atletes d'esports com carrera de fons o ciclisme en ruta és prendre grans quantitats de DHMO abans de la carrera. Són coneguts els efectes milloradors del rendiment d'aquesta pràctica, que tots els esportistes professionals utilitzen. Els metges esportius avisen que prendre massa DHMO pot dur a complicacions i efectes secundaris no desitjats, però coneixen els efectes positius en el rendiment esportiu. El monòxid de dihidrogen no està prohibit en la normativa de cap esport, pel que les anàlisis d'orina no revelen excessos d'aquesta substància Quins són els símptomes de sobredosis de DHMO? Pot ser que no sempre t'adonis de quan estàs sofrint una sobredosi de DHMO, alguns dels símptomes són:

Watch for these symptoms:

• Sudoració excessiva
• Excessiva producció d'orina
• Malestar en l'estómac
• Nàusees
• Vòmits
• Desequilibri dels electròlits
• Hiponatremia (hipoionicidad del sèrum sanguini)
• Degeneració de l'homeòstasi del sodi El cos humà intentarà eliminar el DHMO mitjançant la suor, l'orina i les llàgrimes, encara que no aconsegueix retirar gran part de la substància.

Com puc minimitzar els riscos? Afortunadament, hi ha moltes coses que es poden fer per a minimitzar els riscos.

Primer: Usa el teu sentit comú. Qualsevol que sigui el cas en el qual sospitis que un producte conté DHMO, avalua el perill per a tu i la teva família i actua en conseqüència. Considera que molts consums de petites quantitats de DHMO no són perilloses i es poden considerar inevitables. Recorda que la seguretat de la teva família i els teus amics és teva.

Segon: exercita la previsió. Quan hagi un risc potencial d'ingestió o inhalació de DHMO situat en un lloc segur. És millor prevenir que lamentar.
Tercer: que no condeixi el pànic. Malgrat que els perills del DHMO són inevitables pots descansar tranquil assumint que fas tot el possible per a evitar sobreexposicions.

Un estudiant d’Idaho, Estats Units, va guanyar el primer premi en una fira científica. Intentava demostrar a quin grau està la gent condicionada a alarmar-se per raons pseudocientífiques i a difondre la por sobre el medi ambient. De les cinquanta persones, quaranta-tres van signar per la prohibició d'aquesta substància. Sis es van mostrar indecisos. Només un sabia que el "monòxid de dihidrogen" és l'aigua.

El títol del projecte de l'estudiant era "Qué tan manipulables som?"

Maltractament

El nombre de pares que són maltractats pels seus fills creix a Espanya, on s'estima que cada any ocorren uns 3.400 casos d'agressió «més psicològica que física».

En un impuls de ràbia mira a la seva mare i li diu: «Vull que et moris». Ell té onze anys, les agressions van començar fa quatre i s'han tornat cada vegada més virulentes. Ella no sap què fer. «T'odio!», li crida el seu fill, i el repertori d'insults continua fins que neix una amenaça de mort. «Et mataré!», adverteix el petit. L'escena sembla impossible, però és real. Tan certa com que fa menys de deu dies el nen va intentar dur el seu advertiment a la pràctica. La seva mare conduïa el cotxe. Ell viatjava darrere. En una arrencada d'ira, es va abalançar sobre ella obligant-la a efectuar una brusca maniobra per a evitar sortir-se de la carretera. «No va arribar a produir-se un accident seriós perquè la dona va poder recuperar el control del turisme», però a hores d'ara potser sigui l'única cosa que encara pot dominar. La relació amb el seu fill està feta miques. Situacions així es presenten diàriament. I encara que aquest és el primer expedient sobre un nen de tan curta edat, es pot esperar qualsevol tragèdia i, sobretot, molta por. En el cas anterior, va anar l'àvia del menor qui va cridar al témer per la seguretat de la seva filla. Això indica el grau d'alarma i la gravetat del problema.

Torna a sonar el telèfon. Huelva. Una noia de 22 anys explica que els seus germans adolescents -de 13 i 15 anys- sotmeten als seus progenitors a tot tipus d'agressions. «Són molt violents – relata -. Van ser expulsats de l’ institut per problemes de conducta i ja han colpejat als meus pares en més d'una ocasió. Ells no es poden defensar perquè els meus germans tenen molta força». La història continua mentre s'escolta a la mare plorant prop del telèfon. Ni tan sols pot parlar. Li han dit que necessita tractament psicològic. Finalitza la trucada i, altra vegada, algú torna a demanar ajuda. Bilbao, Màlaga, Granada, Vigo, la desesperació viatja de pressa. «Estem desbordats. El nostre fill, de 15 anys, té una actitud de menyspreu total cap a la família. Diu que abandonarà els estudis i no sabem què fer.

Existeixen pares maltractats pels seus fills? Si. I les xifres que els representen van en augment. Són persones com qualsevol, que han format una família amb la il·lusió de dur una vida feliç, però que, no obstant això, un dia descobreixen que la seva llar s'ha transformat en un camp de batalla. La guerra és amb els propis fills, que assumeixen el paper de tirans i determinen les regles del joc. Una dinàmica perversa que, segons la Fiscalia General, va produir més de 500 agressions en 2008 i que el “Centre Reina Sofia” ja esmentava forces anys abans, quan va comptabilitzar més de 2.000 casos de maltractament en general, des d'insults reiterats a cops. Els pares maltractats són homes i dones que han creuat el límit de la tolerància i la paciència. Parelles que veuen com creixen els seus fills a l'una dels problemes. Per a ells, la qüestió ja no és bregar amb un xaval irrespectuós o plantar cara a una 'adolescència difícil'. No. Si s’escau és possible iniciar una disputa a casa i acabar-la en el jutjat. Entre ambdós extrems, l'enfrontament es torna itinerant per centres del menor, gabinets d'advocats, el despatx d'un director d'institut que ha expulsat al jove per problemes de conducta, psicòlegs, assistents socials. El dia a dia d'aquests pares està més enllà del que alguna vegada haguessin pogut imaginar. I el sorprenent no és només que existeixin casos de violència filial. El fet «alarmant» és que aquests casos han augmentat d'una manera «notable».

El motiu d'aquest increment de maltractaments cap als propis progenitors obeeix, segons la fiscal de Menors, a «un sector de la joventut que té una baixa tolerància a la frustració i de manca d'empatia cap a qui li envolten», explica. «El que volen aconseguir ho volen aviat»

«Com que els pares han baixat el seu nivell d'autoritat respecte als fills, el control dintre del domicili es fa molt complicat» en el dia a dia. Com solució proposa denunciar-lo, per a intimidar al menor, i per altra banda cita els processos de mediació i les escoles de pares d'alguns centres de menors. En casos greus només l’ internament és una mesura eficaç.

El conflicte sol gestar-se en la infància i augmenta cap a formes més perilloses. L'agressor utilitza la violència per a exercir el control i el poder sobre els altres perquè ha après que així obté el que desitja.

El missatge de «fes el que vulguis quan vulguis» és el pitjor.

Quin és la possible solució? Primer, donar suport a aquests pares, destinar professionals a la salut mental juvenil i desenvolupar l’autocontrol dels joves.

Tot el meu suport per a vosaltres, que patiu en silenci les degradacions de que sou objecte, i que us afecten en les vostres relacions naturals i espontànies, sigueu forts i penseu que sempre, sempre, estarem darrera vostra.