Aquest cap de setmana ha estat plujós i gris, a molts de nosaltres ens ha impedit de sortir a fer un tomb i gaudir d’aquesta primavera passada per aigua.
Jo he aprofitat per a revisar velles pel·lícules i sentir una mica de música. Ves per on, m’he trobat amb més aigua...
Aquest curt, extret d’una vella pel·lícula que va fer el meu pare amb una càmera de super 8, allà per els anys seixanta, exactament a l’estiu del 63, m’ha portat els records d’aquells aiguats que succeïen en aquesta, la meva ciutat de Girona tot sovint, fins que es va arranjar la llera del riu.
Recordo com l’endemà d’una d’aquestes riuades, amb els meus amics, anàvem a les botigues de joguines i recollíem el que el fang de l’aiguat havia fet malbé: cotxes de scalextric, màquines d’Ibertren, i d’altres joguines que potser ja no servien, però que ens feia molta il·lusió poder tenir a les mans com si fos una visita anticipada dels reis d’Orient.
És per això, potser, que l’aigua que avui ha caigut, m’ha semblat aigua de maig, plena de vida i records indelebles.
Potser les imatges no son de molta qualitat, però es tracta d’un document històric que avui volia compartir amb vosaltres, espero que us agradi.
1 comentari:
Quanta aigua! Impressiona. Imatges històriques que cal conservar. M'ha fet il·lusió veure-les, i més si tens en compte que el 63 encara no havia nascut.
Publica un comentari a l'entrada